Humor francès

Al Decembre marxo a París. No és que em faci la mateixa il·lusió que anar a Londres, però al cap i a la fi París també deu tenir el seu encant i, donat que sóc una gran fan de la gastronomia en general, de ben segur que m'hi trobaré bé. A més a més, el meu cognom és "París" precisament, així que hauré d'anar-hi algun dia per a evitar el recurrent "i no coneixes París?". Enfin.

És així com he recordat una anècdota que ens pot donar la idea del fiable que  és la premsa.  Recordem que entre 1814 i 1815 Napoleó mirava intranquil la situació de França des del retir a Elba. Coneixent el personatge, no és estrany que decidís sol·lucionar els problemes del contret imperi a la seva manera : davant d'una inexplicable distracció de les guardies britàniques i franceses, Bonaparte va embarcar amb 600 homes a Ponferraio el dia 26 de febrer de 1815.

Quan el diari francès "Le Moniteur Universel" va saber de la fuga de Napoleó, a mesura que l'emperador s'atançava a París, es van succeir una sèrie de titulars que, de llegir-los tots seguits, podrian ser una mostra del peculiar humor francès:

9 de Març : "El Monstre es va escapar del seu desterrament".

10 de Març : "L'Ogre cors ha desembarcat a Cabo Joan".

11 de Març: "El Tigre s'ha mostrat al terreny. Les Tropes avancen per aturar per tot arreu el seu progrès, així conclourà la seva aventura miserable arribant a ser un vagabund entre les montanyes".

12 de Març: "El Monstre actualment ha avançat per Grenoble".

13 de Març :"El Tirà és ara a Lyon. S'estèn la por als carrers per la seva aparició".

18 de Març :"L'Usurpador s'ha aventurat a atançar-se, és a 60 hores de marxa de la capital".

19 de Març :"Bonaparte avança amb marxa forçada, però és impossible que pugui assolir París".

20 de Març :"Napoleó arribarà als murs de París demà".

21 de Març :"L'Emperador Napoleó és a Fontainebleau".

22 de Març: "La tarda d'ahir La seva Majestat l'Emperador va fer la seva entrada pública i va arribar a Les Tulleries. Res no pot excedir l'alegria universal. Visca l'Imperi!

El curiòs de la història és que, en un principi, aquest diari era un diari de propaganda Napoleònica, però al 1811 va perdre el nom de "Gaceta Nacional" i, perduda en part la seva exclusivitat política, va carregar contra el que era el seu cap, pensant erròneament que Napoleó no podria tornar mai de la illa.

Com deia, humor francès.