Fa quasi ja dos anys que vaig escriure l'última entrada a aquest bloc. Hi deia que no m'atrevia a obrir i menys a sopar una llauna de carn Spam que havia comprat a Londres. Encara avui no la he obert. El dia que ho faci, potser, n'hi sortiràn espirits o alguna cosa semblant. Em passa el mateix amb una ampolla de cervesa de l'Athletic de Bilbao. Algú vol vindre a provar tan meravellós sopar?
No he estat massa inspirada, però fa dos dies vaig reveure la magnífica pel·licula de Spielberg "La llista de Schindler", treball que per cert el director va presentar com projecte de final de carrera (per fotre, suposo). A aquest film, en blanc i negre, existeix una escena on hi surt una nena amb un abric que es dintingueix de color roig.
El director, sembla, va voler aïllar una durísima història de l'holocaust nazi a la II Guerra Mundial i que explicava per a Joseph J. Preil un jueu polonès que va sobreviure al camp Plaszow, Aaron Schwartz:
"Quan vaig arribar a Plaszow el primer dia, em van posar a un grup per a cavar una tomba immensa... van portar camions, amb nens de dotze anys o més, i els van matar a tots... quan van arribar a les tombes van ser disparats allà mateix.
Un grup portava, amb un carretó, algun clor i ho posava damunt, doncs hi havia una quantitat tan tremenda de cossos en aquestes tombes.. Una nena, una noia rossa bella, es va asseure sobre la tomba, vestida amb un abric blanc esquimal, tot ensangonat, i va demanar una mica d'aigua.. aquesta nena havia empassat molta sang, ja que tenia un tret al coll. I llavors va començar a vomitar terriblement. I llavors es fica com si fos al llit i diu, "Mare, dóna'm la volta, dóna'm la volta."
Aquesta nena no va saber què li passava. Li van disparar, estava mig morta després del tret. I es va asseure sobre la tomba, entre tots els cadàvers, i va demanar aigua.. estava encara viva. No hi havia mare, només nens del ghetto de Cracòvia.
Així que estava de cap per avall aquesta nena, i va demanar que li donessin la volta. Què va succeir després? No ho sé. Va ser enterrada viva, probablement, coberta de clor... Estic segur, perquè no li van pegar un altre tir a aquesta noia."
Realment terrible. Així és la guerra.
10 comentaris:
Kaixo, GukGeuk!
Guztia itzuliko da, eta pozik nago. Zure blog historia. Beti erakargarria. Beti interesgarria da. Dutenek ez dira / dira idatziz profesional ona, ezta espero da, bai distanciaments hartu dagokionez. Asko murrizten, eta, gainera, garrantzitsua izan indartzeko balio du. Tmbé ez dut pentsatu behar dut pentsatu nuen. Zorionak amiga.Fins laster.
Ben cordialment
Andreu (amb GTranslate..)
Moltes gràcies pel comentari Andreu! malauradament no entenc massa bé que em dius, tradueixo el que escrius exactament a veure si podem ajudar a Goole jeje
"Tot tornarà, i estic content. El teu blog història. Sempre atractiu. Sempre és interessant. Els que tenen no són / són escrit bon profesional, ni s'espera, sí agafar l'escau distanciament.
Es restrinegeix molt i, a més a més, serveix per a fer fort important. També no he sí he de pensar vaig pensar. Zorionak amiga. Fins aviat."
Crec que ho entenc ara més o menys. M'alegra molt que et sembli interessant!
Deia, benvolguda GukGeuk, que es normal la discontinuitaat, de tant e tant, entre els qui no sou/sóm escriptorss de vocació, per a no agafar obsessions, potser, i, sobretot, per veure la realitat tranquil.lament, amb distanciament , tal com es va movent o com es va quedant quieta.
I també m'ho hauré de pensar i decidir, jo també. Ja t'ho diré.
Mes o menys anava aixi. Bon cap de setmana!!
Cordialment,
Andreu
P.S.- Com recordaràs, potser, encara aprofito i utilitzo, sempre, el "meu" bloc per a detectar les novetats i canvis entre els que considero més interessants. I em va la mar de bé.- Gràcies.
Ostres...
Has tornat amb una entrada forta...
Molt interessant, però em deix un mal gust de boca abans d'anar a dormir.
Passo ara a l'altre blog.
Vas errada, no era la guerra. La guerra la fan soldats contra soldats.
Un genocidi és una altra cosa.
Es una mica innocent pensar que la guerra la fan soldats contra soldats quan no n'ha hagut cap sense assassinats civils. El cas és que és la guerra la que impulsa aquests tipus d'actes.
A més a més, imagina que arribo a acabar l'article dient "És el que tenen els genocidis, que es carreguen nens". De terror xD
Gràcies per comentar, ens veiem.
La Primera Guerra Mundial fou molt cruel, especialment en el seu front occidental. Però una cosa és certa: allà entaforats a les trinxeres, i sense una aviació potent que pogués bombardejar les ciutats, la gran majoria de morts foren militars.
A trenta kilòmetres del front la població civil no sentia ni el soroll dels canons.
80 anys més tard, en guerres com la de Bòsnia, era més fàcil sobreviure si estaves a l'exèrcit.
Cruel, oi?
Josep, m'agrada molt la teva tornada al bloc. Gràcies.
De tota manera, suposo que per poc conegut, a la Gran Guerra hi va haver també moltíssims civils morts, genocidi inclós. També les malalties i la fam vam fer el seu paper.
Et deixo una llista de morts civils provats:
Armenia: 900.000 (Genocidio)
Alemania: 760.000
Imperi Austro-Húngaro: 300.000
Bèlgica: 30.000
Regne Unit: 31.000
Bulgaria: 275.000
França: 40.000
Grecia: 132.000
Rumanía: 275.000
Rusia: 3.000.000
Serbia: 650.000
Turquía: 1.000.000
De fet, la diferència no és pas tan gran. Sumant les dades a Internet:
Civils: 6.946.000
Militars: 8.334.100
Les dades a la II guerra mundial són més grans(lògicament), però en proporció molt semblants
Civils:(Estimat)24.500.000
Militars: 25.900.000
Per això he concretat el front occidental (francoalemany).
Publica un comentari