dijous 19 de febrer de 2009

La batalla d'Agincourt


El 25 d'octubre de 1415 les tropes franceses i angleses es trobaven a Agincourt (Azincourt), disposades a batire's en una batalla que resultaria històrica dins de la guerra dels 100 anys.

La diferència numèrica era extrema i molt favorable a les tropes franceses, ja que els exèrcits beligerants estaven distribuïts de la següent manera*:

Exèrcit anglès :                        
 
Comandant:Enric V de'Anglaterra      

Senyors : 24                          

Homes a peu i cavall : 1.200           

Arquers a peu : 3.700                  

Arquers a cavall : 4.000

Exèrcit francès :
 
Comandant:Condestable Carles d'Albert i Mariscal le Maingre           

Senyors : 23

Homes a cavall : 8.400           

Homes a peu : 14.000                  

Arquers : 2.000

Els temuts arquers anglesos, tot i saber els problemes que causaven a França, no eren prou per a superar l'immens avatatge numèric, encara que poc sabien aleshores com de contraproduent resultava un exèrcit d'aquesta mida quan la batalla s'havia de desenvolupar a l'estret bosc de Tramecourt. L'exèrcit de d'Albert i Le Maingre, encara havent arribat abans al camp de batalla, va optar per col·locar-se en profunditat al llarg del bosc, el que afavoria tremendament els anglesos i els seus arquers. Així va passar que els arquers no van tenir un gran problema a l'hora d'aniquilar els homes que avançaven a peu cap a la seva posició.

No contents amb aquesta errada tàctica, semblaven desconèixer el territori que amb sang i suor volien defensar, ja que les plujes recents havien fet del bosc Tramecourt un terreny pantanós. Va ser per això que la cavalleria pesada francesa va quedar absolutament paralitzada pel fang, obligant els seus homes a lluitar en el cos a cos, on els francesos van començar a patir la seva derrota : portaven armadures de més de 35 kg, sense comptar el casc o la cota de malla i, tot i que una armadura d'aquesta mena els protegís dels arcs anglesos, poc podien fer davant dels àgils homes d'armes d'Enric V.

Així va ser que entre poc més de 6.000 anglesos uns 30.000 fidels a la corona de França van rebre les seves i les del veí. Enric V va prohibir els robatoris, les violacions i qualsevol cosa que fes pensar que estaven envaint una terra aliena. Els anglesos, deien, recuperaven el que era seu.

* La majoria de fonts asseguren que la diferència numèrica era molt major, però m'he estimat més tirar per baix

Fonts : Wikipedia

4 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Les xifres de l'exèrcit anglès en el camp de batalla eren uns 900 homes d'armes i 5000 arquers, els anglesos s'havien desgastat assetjant Harfleur i després de la guarnició deixada a la ciutat.
La disposició de l'exèrcit anglès no es sap ben bé s'ha suggerit la de les cunyes d'arquers que tens en el diagrama, que era una disposició típica anglesa o amb els cavallers al centre i els arquers al flancs.
El resultat no canvia, un victòria decisiva que va fer que durant una generació els anglesos tinguessin avantatge en la guerra dels 100 anys.

Josep (sl) ha dit...

font Osprey, ejércitos y batallas 67. Agincourt 1415.

andreu ha dit...

GukGeuk,

Te'ns una especial sensibilitat i sentit de l'oportunitat.
La gent gran, com jo, o almenys jo, ja perdem memòria. I el teu article em va tornar a situar en aquell temps i en aquelles contrades. Agincourt. Batalla decisiva.

I 2 ó 3 dies desprès, llegint no se béb bé que (algun suplement cultural d'algun diari; o algun bloc especialitzat) em torno a trobar amb Agincourt.

Ja no vaig al pare Google. Ja sabia, gràcies a tu, de qè anava.
Gràcies.
Cordialment,

Andreu

Josep-Empordà ha dit...

Ja que t'agrada, el 14 d'abril, et portaré llibres d'història...(Guerra de Successió)