Vaig tancar fa poc aquest bloc d'únic lector, però el cas és que la preparació del nivell C m'ha fet tornar a obrir-lo. En principi i que jo sàpiga, l'èxamen és el 6 de juny, aniversari del Dia D, cosa que m'ha fet recordar una curiosa anècdota sobre la missió a Normandia.
Els preparatius per al desembarcament del 6 de juny de 1944 es van portar a terme sota el més absolut dels secrets militars, ja que suposava l'entrada americana en terra europea. El nom en clau d'aquesta operació era "Overlord" i les platges escollides per a la invasió portaven el nom, també en clau, d'Omaha i Utah. Els ports artificials de les tropes aliades es deien "Mulberry A" i "Mulberry B" i eren una peça més de la maquinària Neptune, el nom que rebia el conjunt d'operacions navals.
La història comença a posar-se interessant quan un coronel, coneixedor dels detalls del desembarcament i aficionat als mots encreuats, descobreix dies abans del Dia D que als mots-creuats del diari Daily Telegraph hi apareixen des de fa unes setmanes, entre horitzontals i verticals, una sèrie de paraules massa properes a la realitat que tant havien tractat d'ocultar els aliats: el 2 de maig hi apareixia la paraula "Utah". 20 dies després, el dia 22 de maig "Omaha" i, el dia 30 del mateix mes, la paraula "Mulberry". L'1 de juny sortia "Neptune" i el dia 2, només quatre dies abans de l'operació, el nom triat per a la invasió d'Europa : "Overlord".
Els responsable d'aquests mots encreuats, lògicament prés per espia, era un mestre d'escola anglès de nom Leonard Sidney Dawe que, evidentment, es va trobar, a 48 hores del Dia D, davant de l'interrogatori d'un equip de contraespionatge de Scotland Yard.
Les inverstigacions però, van provar la innocència del mestre i la operació "Overlord" va continuar endavant i com estava previst. Amb tant incrïbles casualitats no és estrany que, encara ara, sorgeixin veus qüestionant la bona intenció del senyor Dawe.
Fonts : "The largest day" (Cornelius Ryan) i "Las cien mejores anécdotas de la II Guerra Mundial" (Jesús Hernández)
6 comentaris:
Me n'alegro que hagis tornat a posar anècdotes i històries de les teves. Molt interessant aquesta. Jo tampoc no ho veig clar... Moltes casualitats no? Però és clar, que quan estem capficats en alguna cosa, hi veiem coses relacionades a tot arreu...
A banda d'aquest bloc, el que era també molt interessant i tenia un munt de lectors era l'altre. És una llàstima no tenir ara mateix la teva visió de la campanya de les eleccions a Euskadi...
Per cert, com és que et treus el nivell D de català? D'on surt el teu interès pel català?
I jo me n'alegro que hi siguis encara hehe
Faig el nivell C, no el D. I l'interès pel català... realment no en tinc tant, però ja que en sé, millor tenir un títol que ho demostri. Però bé, vaig tenir un xicot català, molt intel·ligent, molt culte i molt català... ais l'amor, encara que sigui a distància!! haha i aquí em veus intentant no perdre l'idioma que vaig aprendre. És bonic el català, sona educat i culte, com el llatí.
L'altre bloc l'hauria de reobrir oi? massa polèmica haha però si que és cert que tenia molts lectors i molts comentaris, cosa que mai he entés, perquè aquest és molt millor que l'altre. Benvingut de nou!
Home del sac,
Mentre no reobre el seu, la GukGeuk publica, quan vol, a la noveta caseta meva (andreublogaire.blogspot.com)
Fa poc n'ha publicat un sobre la perspectiva de les eleccions basques (en euskara i en català).
Andreu
GukGeuk,
M'alegro que hagis reobert aquest blog (que no és d'únic lector ).
La Història és molt interessant i la manera com ens la serveixes resulta molt atractiva. (Perquè el pitjor problema de la Història és que, massa sovint, ens la varen ensenyar de manera pesada i avorrida).
Ah! M'afegeixo a la crida per tal que reobris el Munduku!
Qué vol dir "d'ùnic lector"?...
Els demés no hi comptem?.
Casumdena!!.
Clar que sí que compteu!! jaja el que passa és que quan ho vaig posar quasi quasi els únics comentaris eren els de l'home del sac ;)
Publica un comentari