A l'any 1914, la batalla d'Ypres va paralitzar momentàniament la I Guerra Mundial. Aquella nit de Nadal els britànics van veure com la divisió alemanya aturava la ofensiva que portava a terme i la substituia per unes llums que els britànics miraven estranyats : eren arbres de Nadal. A poc més de 50 metres de les línies enemigues, els alemanys cantaven "Stille nacht, Heilige nacht" ("Nit de pau, nit d'amor"), facilitant així la vinguda del foc britànic. Aquests, en canvi, van optar per replicar amb cançons pròpies de la seva terra, començant així una treva que podia haver aturat la Guerra.
Unes hores després, un soldat alemany es va atrevir a cantar la cançó en qüestió de peu, essent seguit poc després per alguns companys de la seva divisió. La companyia british però, no va voler disparar tampoc aquesta vegada : més aviat es va limitar a imitar els moviments alemanys, trobant-se alemanys i britànics al mig del camp de batalla on, hores abans, s'havien intentat matar. A vegades, fins i tot, acordaven una altra treva informal, per a benefici de tothom.
Al dia següent ambdós bàndols van complir la promesa de treva feta la nit anterior : es feien fotos i, fins i tot, es va organitzar un partit de futbol amb una pilota que (Déu sabrà per què) un escocès portava sempre al camp de batalla. Aquell dia, sembla, els alemanys van guanyar per 3-2 a un partit jugat amb absoluta cavallerositat. Van intercanviar el menjar, així com alguns regals de Nadal. També, menys agradable, es va dedicar a l'enterrament dels cossos caiguts durant d'altres nits.
Però tanta pau durant una guerra no podia durar gaire : quan a oides d'alts mandataris va arribar dita treva, enfellonits, van enviar-hi un Brigadier anglès que supervisés la zona. Així, els soldats d'ambdós bàndols havien de fer que res havia passat i que la guerra continuava. El Brigadier però, es va adonar que, tot i semblar les coses al seu lloc, un alemany sobresortia de la trinxera sense que cap anglès el disparés. Va obligar per tant a un soldat aliat a fer aquesta desgraciada mostra de lleialtat : el primer tir va allunyar-se molt del seu objectiu, també el segon, però la proximitat del tercer va fer entendre a l'alemany el que passava, tirant-se a terra com si realment hagués estat ferit.
Uns dies després, la Guerra a Ypres va continuar com ho havia fet sempre però, durant aquells dies, a la Gran Guerra també hi va ser Nadal.
Fonts : http://www.casusbelli.com i http://www.greatwar.nl
4 comentaris:
Això demostra com els que realment han de participar en les gerres en són les víctimes. En són la majoria, però la seva opinió no compta...
Em sembla bastant macabre jugar un partit de futbol amb qui després li hauràs de disparar a matar...
Era una altra època, amb més valors senyorivols, i on els soldats eren tots de lleva, no professionals.
I, tot i complir les seves obligacions, l'ambient dels dies nadalencs es va imposar, i la condicio humana va deixar enrera les ordres militars, per un dies.
Fet maco i positiu. Sempre hi ha ocassió per a fer algunes coses positives, semblaria com a conclussio.
Andreu
M'està regalimant una llagrimeta pels ulls, no sé si per la lectura del teu post o be per estar preparant samfaina.
Et felicito.
Publica un comentari