El que fou president de Cuba, Fidel Castro, potser pugui presumir de poques coses, però entre aquestes poques es troba, sense cap mena de dubte, la capacitat per a sobreviure que sempre ha mostrat. El lector pot pensar que el motiu d'aquest escrit és la seva ja avançada edat i duradora vida. També el fet que Fidel hagi estat donat per mort desenes de vegades els últims mesos, sense que això fos mai una realitat. Però el cert és que m'estic referint a les 638 vegades que, els uns o els altres, han intentat acabar amb la vida del cubà.
Els eterns enemics de Cuba, els United States of Amèrica, s'enduen el premi als més tossuts : durant el mandat d'Eisenhower ho van intentar 38 vegades, 42 vegades durant el de Kennedy, Johnson va fracassar 92 vegades i el poc carismàtic Carter 64. La major tenacitat la va mostrar l'administració de Nixon amb 184 intents i, sota el mandat de Reagan, la vida del cubà va estar en perill fins a 197 vegades. Clinton i Bush pare semblaven els més pacífics, amb només 16 i 21 vegades. Tot sense tenir en compte les tentatives de George W. Bush, que no són conegudes encara.
El cert és que fins i tot la Màfia va tractar d'acabar amb Fidel Castro, que no és estrany continuï viu sabent dels extravagants mètodes que van arribar a fer anar per a acabar amb la vida del "revolucionari" :
- Fent-li arribar un equip de submarinisme infectat de tuberculosi.
- Enverinant o posant explosius (!) als puros de la marca favorita de Fidel.
- Omplint mol·luscs d'explosius sabent de la passió de Fidel pel submarinisme.
-Amb una metralladora dins d'una falsa càmera de televisió (!!).
Però el més destacat és l'intent d'assassinat per part de Marita Lorenz, una ex-amant de Fidel contractada per la CIA i que havia d'enverinar-lo una vegada arribés fins ell. Fidel Castro, estranyat per la tornada de la seva amant despitada, va preguntar-li si el volia matar. Després de la resposta afirmativa de Marita Lorenz, el líder cubà va donar-li una pistola carregada demanat-li que acabés tan aviat com fos possible. L'ex amant, probablement enamorada de Fidel, no va ser capaç de fer-ho i el polític va sobreviure aquesta vegada també.
Milers de cubans continuen amb el desig de viure a una Cuba lliure i ells, millor que ningú, podrien aplicar el dit aquell de "mala hierba nunca muere".
Fonts : Wikipedia
P.S.- Tinc especial simpatia pels cubans i no puc escriure sobre Cuba sense fer una petita reivindicació, així que cito una famosa frase dels cubans a l'exili: ¿Pero qué culpa tengo yo de haber nacido en Cuba?
2 comentaris:
Acabo de descobrir aquest altre bloc teu...i d'història!!, molt bé!!
Sembla que tot no está perdut!!.
Per cert, soc un apassionat de la història.
Encara n'hi ha un altre de dita dels cubans negres: "Me gustaría ser blanco, aunque fuera catalán".
A que no la sabies aquesta?.
És que a Cuba hi varen anar molts de catalans, d'aquí les havaneres catalanes.
Publica un comentari