Tot i sentir, sovint, algun personatge famós parlant de la seva nominació al Nobel, el cert és que les nominacions d'aquests premis no es poden saber fins 50 anys més tard, moment en el qual es revelen els noms dels afortunats, així com la identitat de qui els ha proposat. Tot el demés acostumen a ser mentides sorgides de la publicitat o l'afany de notorietat.
I ara, avui per exemple, ja podem consultar les llistes de nominats durant els anys de la II Guerra Mundial. Un d'aquests nominats era el màxim responsable de l'Holocaust jueu, Adolf Hitler, proposat per un parlamentari suec de nom E.G.C. Brandt l'any 1.939, que no semblava imaginar el que el líder nazi pensava fer només uns anys després. Així ho confirma la pàgina dels premis en qüestió, que ens aclareix també el motiu de tan curiosa (terrible) nominació : Hitler era el líder del partit nacionalsocialista alemany, el partit nazi que llavors no anava lligat a l'extermini massiu de persones. Per sort, el líder alemany no va guanyar el Nobel però, d'haver-ho fet, hagués estat la entrega dels premis més irònica de la Història : al poc temps d'haver recollit Hitler el Nobel de la Pau, l'únic Nobel que s'entrega a Noruega, aquest país hagués estat invadit per l'Alemanya del Führer en l'anomenada "Operació Weserübung".
Hitler no és l'únic personatge de dubtosa moral que ha estat relativament a prop de guanyar un premi per la seva contribució a la pau. El tsar roig, Joseph Vissarionovitch Dzhugashvili (Iòsif Stalin) va ser-hi nomenat dues vegades! La primera l'any 1.945 per Haldvan Khot, un membre del Nobel Committee que també va nomenar Churchill i que proposava reconèixer el paper que el dictador va jugar en la fi de la II Guerra Mundial. L'any 1.948 Wladislav Rieger, un professor universitari de Praga, va estimar que el temut líder mereixia ser guanyador d'aquest premi.
Des del frau de Rigoberta Menchú, cap nominació ens sorprén tant com abans. Ben pensat, no és estrany la presència d'aquests tipus de personatges a les llistes d'un premi del qual el fundador és ni més ni menys que Alfred Nobel, el creador de la tràgicament famosa dinamita.
1 comentaris:
Molt curiosa , la nominació per dues vegades d'Stalin. O la de Hitler, a proposta d'un suec.
El Nobel de la Pau es un instrument de les relacions internacionals del moment i, realment, té menys credibilitat que els premis científics.
Cert, lo de la Sra. Menchu té "més delicte", doncs la transparència, la informació, les comunicacions, ja eren molt bones, i es va colar un frau, tipicalment hispànic.
Encara recordo haver vist en algun acte al President Pujol amb aquesta "nobela guatemalteka", i com la lloava. Tothom hi va caure. Sort que no es va presentar a presidenta de res.
Cordialment,
Andreu
Publica un comentari