Donem el nom de "sibarites" a aquelles persones especialment refinades i de gustos tan bons com cars. L'origen de tal sobrenom rau a la ciutat de "Sibari" i els seus habitants, els "sibarites", coneguts per la exquisitesa dels seus serveis. Tant era així que, fins i tot durant les més terribles batalles, cuidaven els detalls.
Els sibarites començaven l'atac amb la seva espectacular cavalleria, per a la qual havien compost una determinada melodia que els animals seguien trotant tots a l'uníson. Era per això que els seus contricants quedàven sovint petrificats davant de tal posada en escena essent sempre inevitablement derrotats.
L'any 510 a.C però, els ciutadans de la vella Crotona ja havíen sentit dels trepijocs sibarites al camp de batalla i, menys artístics però més realistes, van saber aturar l'avanç de l'exèrcit invasor : quan els cavalls sibarites començàven el preciós ritual, van sentir una melodia que l'exèrcit de Crotone havía compost especialment per a la ocasió. Els animals, acostumats a la cançó tradicional, es van desorientar presos d'una confusió que va permetre la victòria dels crotonesi i la posterior destrucció de la ciutat de Sibari.
Tot i la inutilitat de la posada en escena, no em negareu que allò devia ser un espectacle digne de reis; i és que els italians acostumen a convertir en art tot allò que toquen.
Fonts : "El libro de los hechos insólitos" de Gregorio Doval.
1 comentaris:
Una cosa que em va sorpendre molt de l'euskera és la següent: Haviem d'anar al país basc a pagar un talonari de participacions de la loteria de Nadal, on tonaven 5 euros per euro i que haviem venut íntegrament a un poble d'euskadi. En comptes de fer una transferència vam anar a Euskadi per aprofitar l'ocasió. Vam voler quedar encara més bé i vam voler imprimir el rebut en basc, així que vam fer traduir la frase "Us tornem la qüantitat de "x" euros del número "y"..."
Vam donar a traduir la frase a dos companys bascos que vivien a Catalunya, amb la sorpresa, que cap de les dues frases semblava compartir res, amb l'altra, morfològicament.
Com una mateixa frase podia traduir-se tant diferentment? Després ens van explicar que a Euskadi, l'euskera difereix molt d'una zona a una altra fins a l'extrem de no entendre's.
Una altra curiositat, és que explicant-nos això, ens explicaven que les diferències dialectals, no es produeixen a partir d'una vall que aglutina els territoris, sinó al contrari, qui delimita un territori no sol ser la vall, sinó el riu, ben al contrari dels països Catalans.
Publica un comentari