L'Arturo Pérez-Reverte, fòbies nacionalistes a part, és un gran escriptor. Admiro especialment la seva habilitat per a explicar les històries just com m'agradaria poder fer-ho a mi. Un dia, escrivia un magnífic article sobre els Almogàvars.
Explicava que, a començaments del segle XIV, l'emperador de Bizancio va demanar ajuda per a aturar l'avanç dels turcs i que la Corona d'Aragò va enviar les "Companyies catalanes", integrades per Almogàvars. En realitat, les enviaven per a treure-se-les de sobre, doncs eren salvatges mercenaris difícilment controlables.
6.500 almogàvars van desembarcar a Grècia segant el coll de 13.000 turcs. A la segona volta, només 1.500 enemics dels 20.000 inicials van poder escapar del "Desperta Ferro", acabant en una tercera batalla amb la vida de 18.000 turcs més. Pel que sembla, en moments d'oci, es dedicaven a arreglar les seves disputes internes de l'única manera que sabíen arreglar les coses.
Aleshores, Andronico II es preguntava si havia fet bé en contractar aquests animals com ajudants, així que el seu fill va convidar a sopar el Roger de Flor amb l'objectiu d'assesinar-lo junt amb d'altres caps almogàvars. Mort Roger de Flor, l'exèrcit de Bizancio va tractar de sotmetre els nous orfes almogàvars. Aquests, però, van acabar amb la vida de 26.000 bizantins a cop d'espada evidenciant l'errada bizantina al haver-los subestimat d'aquesta manera.
A més a més, sabent que els mercenaris encarregats de matar el Roger de Flor tornàven a casa amb la seva familia, els hi van sortir al pas degollant a 8.700 homes i quedant-se amb les seves dones. Sense armadura tot, per cert.
Així no és estrany que avui dia, a Turquía i Grècia, la frase per a espantar els nens petits no sigui "que ve l'home del sac", sinó un infinitament més temut "que venen els catalans". "La venjança catalana", se'n deia. Admitan que es una buena historia. Vive Dios.
Explicava que, a començaments del segle XIV, l'emperador de Bizancio va demanar ajuda per a aturar l'avanç dels turcs i que la Corona d'Aragò va enviar les "Companyies catalanes", integrades per Almogàvars. En realitat, les enviaven per a treure-se-les de sobre, doncs eren salvatges mercenaris difícilment controlables.
6.500 almogàvars van desembarcar a Grècia segant el coll de 13.000 turcs. A la segona volta, només 1.500 enemics dels 20.000 inicials van poder escapar del "Desperta Ferro", acabant en una tercera batalla amb la vida de 18.000 turcs més. Pel que sembla, en moments d'oci, es dedicaven a arreglar les seves disputes internes de l'única manera que sabíen arreglar les coses.
Aleshores, Andronico II es preguntava si havia fet bé en contractar aquests animals com ajudants, així que el seu fill va convidar a sopar el Roger de Flor amb l'objectiu d'assesinar-lo junt amb d'altres caps almogàvars. Mort Roger de Flor, l'exèrcit de Bizancio va tractar de sotmetre els nous orfes almogàvars. Aquests, però, van acabar amb la vida de 26.000 bizantins a cop d'espada evidenciant l'errada bizantina al haver-los subestimat d'aquesta manera.
A més a més, sabent que els mercenaris encarregats de matar el Roger de Flor tornàven a casa amb la seva familia, els hi van sortir al pas degollant a 8.700 homes i quedant-se amb les seves dones. Sense armadura tot, per cert.
Així no és estrany que avui dia, a Turquía i Grècia, la frase per a espantar els nens petits no sigui "que ve l'home del sac", sinó un infinitament més temut "que venen els catalans". "La venjança catalana", se'n deia. Admitan que es una buena historia. Vive Dios.
5 comentaris:
Abans fèiem por i ara fem riure.
Kaixo
Doncs si que és una bona història. Els Almogavers han quedat com a grups de soport del Barça o com a regiments de la COE de l'exèrcit espanyol. Són casos de la història catalana que s'han oblidat i que hem de recuperar, doncs no només hauriem de recordar Rafael de Casanovas i l'onze de setembre de 1714, Jaume I o Companys. En Josep Moragues i la seva muller Magdalena de Giralt, en Serrallonga, Hug Roger... la llistat és llarga i l'hauriem de treballar més. Recuperar els almogàvers i la seva realitat, no només llegenda, és una tasca pendent.
Doncs jo sóc home del sac i català... però em penso que de por no en faig gaire. XD
Sempre he sentit això de que espanten als nens dient-los que vindran els catalans, però voleu dir que actualment encara és cert? En teniu alguna prova? M'agradaria trobar informació sobre això.
I felicitats per aquest bloc perquè m'encanta.
Mon germà mateix hi va estar fa uns anys i en va sentir alguna cosa, però no puc dir-te com d'extesa esta la frase en qüestió. Lo cert és que a internet en pots trobar moltes entrades que hi fan referència.
Avui he estat a punt d'escriure sobre l'origen de l'home del sac hehe però no en tinc prouta informació, tot és molt confús... Se us acudeix algun tema? és que en sé molts de la ii guerra mundial, però no vull avorrir sempre amb lo mateix
Hola,
ja buscaré informació sobre la frase aquesta.
Sobre l'home del sac, a mi de petit els meus avis em deien que passava un home per les cases amb un sac que s'emportava als nens que no es portaven bé.
Després a la wikipedia vaig trobar-ne l'origen, suposo que cert. Mira aquestes dues pàgines:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Home_del_sac
http://mx.geocities.com/deodato_97/
Publica un comentari