1.- En euskera no existeixen les "paraulotes" i, per tant, si en volem dir alguna ho hem de fer en un altre idioma. De fet, la paraula "Puta" es diu "Emagaldua", que literalment vol dir "Dona perduda".
2.- Els insults forts tampoc tenen traducció. Com a molt, podem sentir paraules tan "agressives" com "Mozolo", "Txotxolo" o "Memelo", que no passen de ser d'ús infantil.
3.- "La Mort" es diu "Heriotza", que literalment vol dir "Malalt fred". "Cementiri" és "Hilerria",és a dir, "Poble de morts". La paraula "Làpida" es tradueix com "Hilarria" ("Pedra de morts") i "Cadàver" es diu "Hilotza", o sigui, "Mort fred".
4.- "Aiztoa" (Ganivet) o "Aizkora" (Hacha) són paraules amb el prefixe "Aiz", que vol dir "Pedra", el que ens dóna una idea de l'antiguetat d'aquesta llengua.
5.- Entre les acepcions de la paraula "Vascuence" en castellà, s'hi troben les de "Allò que és tan confús i obscur que no es pot entendre" i, curiosament, la de "Grillos de presos".
6.- La paraula "Ontzi" vol dir "Recipient". El més curiós de tot és que "Vaixell" es tradueix com "Itsasontzia" ("Recipient de Mar"), "Cendrer" com "Hautsaontzia" (recipient de pols) i, "Got", com "Edalontzia", que no podia ser una altra cosa que "Recipient de beure".
7.- En euskera es diferencien les paraules "Germà" i "Germana" dependent del sexe de l'altre. Si una noia té una germana, és la seva "ahizpa". En canvi, si té un germà, és el "neba". Un noi que tingui un germà tindrà un "anaia" i, si té una germana, en dirà "arreba".
8.- La diferència entre els dialectes és tan gran que, a vegades, els bascos no tenim més remei que afinar bé la oida si volem entendre què ens estan dient. Mentre "Vull parlar" a Bizkaia és "Berba egin gura dot", a Gipuzkoa s'hi sent "Hitz egin nahi dut". Tot sense tenir en compte que els bascos parlem un euskera més lluny de l'estàndard... que el castellà dels andalusos del castellà estàndard!
9.- Els noms en basc no acostumen a ser de Sants com a Catalunya, sinó que sovint tenen relació amb la Natura. Així no és estrany conéixer bascos de nom "Pedra", "Riu", "Arbre" o "Vent". Posats a ser estranys, entre els noms més comuns al País Basc estan el d'"Amaia" ("Final"), "Asier" ("Començament") o "Egoitz" ("Residència"!!).
10.- Tot i els habituals problemes d'identitat dels bascos, no tenim una paraula per a dir "País", sinó que existeixen només les paraules "Herria" (Poble) i "Hiria" (Ciutat).
5 comentaris:
Benvolguda GG,
Impressionant, aquesta magnífica i pedagògica lliçó sobre paraules i semàntica del vostre poble.
Curiosa, i preciosa, la inexistència de "tacos".
I aquests noms tant macos que signifiquen fets o matèries de la natura. (Amaia, Asier,...)
O les diferències entre germà de germà o germà de germana, i a l'inrevès.
Té la seva lògica, però...sóc, sóm, en general, tant ignorants...
Fascinant. I enriquidor.Molt enriquidor. Per a pensar-hi.
I per a reflexionar sobre la gran diversitat entre les nostres històries col.lectives.
Quants melics diferents que hi ha al món.
Però el propi és el que fa més goig, sempre.
Una joia, la vostra llengua. Una joia humana col.lectiva.
Per cert, dels 2,1-2,2 milions de població d'Euskadi, com a euskalduns, coneixedors en graus diversos de l'euskara, ja s'està arribant als 700.000/725.000.
L'avenç ha estat impressionant. Oi?
Molt agaraït per les informacions.
Cordialment,
Andreu
Quina llengua tant maca, potser per desconeguda i diferent de les llengües romàniques!
Sobre el que m'has dit de col·laborar en el bloc d'història, no sóc tant imaginatiu com potser et penses i ara no tinc gaire temps, però si se m'acudeix algun tema interessant, t'ho dic i en parlem.
Per curiositat, les persones que es diuen noms relacionats amb la natura, celebren el dia del Sant?
I una altra curiositat que suposo que ja saps, el mapa aquest que has posat, crec que el va fer Louis Lucien Bonaparte, nebot de l'emperador Napoleó, que va ser el qui va classificar i delimitar els diferents dialectes de l'eusquera. Pel que es veu, en aquella època l'eusquera encara devia estar ben viu a tota la zona d'Iruña, en canvi a Araba ja no es devia utilitzar. Sempre m'ha interessat el procès pel qual es perd una llengua, ja que actualment ho veig molt més fàcil, però fa més d'un segle, on no hi havia tantes migracions ni contacte entre els diferents territoris amb llengües diferents, sembli que hagués estat més fàcil que es mantingués la transmissió de la llengua, en canvi a grans parts del territori es va perdre ben aviat.
Aquest mapa també serveix per demostrar que això d'Euskal Herria incloent Nafarroa i tot això, no és una invenció moderna, sinó que ja un estudiós estranger va veure que tota Nafarroa formava part d'Euskal Herria, encara que suposo que a les zones del sur, potser fins i tot en algunes la llengua mai s'hi havia parlat.
Havia sentit ja alguna cosa de les grans diferències entre els dialectes. L'eusquera que ensenyen a les escoles és l'estàndard o es respecten una mica els dialectes? Perquè també vaig sentir que alguns dialectes pràcticament havien desaparegut la seva transmissió i que els joves aprenien directament l'estàndard.
Si te'n adones, a Catalunya hi ha molts noms d'orígen hebreu, com Judit, Sara, Míriam, Ester, David, Levi... i també se'n troben que no són de sants, normalment en famílies republicanes que van ser obligades a canviar-los, com Llum, Mar, Lluna, Sol o Harmonia.
feia mesos que no entrava al teu blog, q tant i tant m'agrada, desconixia també que erets d'Euskadi..sobre les explacions del euskera, fantàstiques ,com és fantàstic aquest idioma tant i tant dificil i d'origen tant misteròs.....
Per cert, lo dels tacos, jo tenia entés que es diuen tots amb espanyol...no?¿?
Publica un comentari