El que possiblement sigui el personatge més carismàtic de la Història recent, Winston Churchill, ha deixat darrere d'ell una llarga cua d'anècdotes tan curioses com divertides.
En una ocasió, essent primer ministre, les preses el van fer demanar a un taxi que el portés a la BBC o, del contrari, hi arribaria tard. El taxista, sense haver-lo reconegut, va excusar-se amb ell dient-li : "Ho sento, senyor. Churchill parlarà en 30 minuts per la ràdio i no m'ho voldria perdre conduint". Churchill es va sentir tan afalagat per aquella resposta que va donar una lliura al taxista. L'home, mirant sorprès el bitllet, se'l va prendre com un suborn : "És vostè com s'ha de ser, senyor. Pugi al taxi i al diable amb Churchill!"
Diuen també que, durant un acte d'homenatge a Bernard Montgomery, el General va pronunciar al seu discurs aquesta tallant frase : "No fumo, no bec, no prevarico i sóc un heroi". Churchill, genial com sempre, va advertir els convidats que tenia més a prop : "Jo fumo, bec, prevarico i sóc el seu cap".
Però, entre les genialitats pròpies del personatge, n'hi ha una que qüestiona les simpaties seves cap al francès Charles de Gaulle. Durant una discussió sobre una operació militar, Churchill va insistir prou en el cost que suposava com per a què de Gaulle se n'adonés i perdés la paciència : "Vosaltres els anglesos només lluiteu pels diners. Hauríeu d'aprendre de nosaltres, que lluitem per honor i dignitat". Churchill, fidel a ell mateix, li va respondre, calmat : "Bé, cadascú lluita pel que li fa falta".
Sir Winston Churchill va guanyar-se merescudament ser, com és també ara, una icona de la genialitat. Vist que aquestes anècdotes només són un petit percentatge del que ell fou, no cal dir que amb ell va marxar un personatge absolutament irrepetible.
0 comentaris:
Publica un comentari