La imatge pertany a un derbi disputat entre Real Sociedad i Athletic de Bilbao el 5 de Desembre de 1975 al camp donostiarra d'"Atotxa". Per aquella època, tot i apropar-se el dia de la seva legalització, la ikurriña era un bandera que encara no podia exhibir-se en públic a causa de la forta repressió practicada per l'estat espanyol durant la dictadura del general Francisco Franco, aleshores ja mort i sense un clar candidat a mantenir viu el seu llegat.
Aquell dia, els aficionats congregats a "Atotxa", van tenir l'oportunitat de contemplar per primera vegada en dècades la bandera que representava el que molts consideraven el seu país : aquella ikurriña que durant molts anys havia estat causant de rius de sang, ara penjava de la mà de José Ángel Iribar i Inaxio Kortabarria, capitans dels dos equips que aleshores jugaven aquest històric partit. Finalment i per primera vegada a Donostia, el símbol dels bascos va ser mostrat sense que ningú rebés el càstig que hi corresponia. Però vet aquí la trampa. Uns anys abans i amb el dictador encara viu, la nostra bandera va tocar la gespa d'aquest mateix camp durant un partit de poca transcendència per a l'equip local i menys per a la història del franquisme, tot d'una manera còmica i absurda que contrastava amb la por que la població basca patia durant aquells anys.
Un jove amb tantes copes com eufòria a sobre, va atansar-se a la primera fila del ja desaparegut estadi donostiarra i, petita ikurriña a la mà inclosa, va tractar d'animar l'equip txuri-urdin que gaudia d'un bon moment esportiu. La proximitat de la grada amb la gespa i l'absència d'una tanca capaç de contenir un cos ple d'alcohol, va propiciar la caiguda del curiós gudari a una banda del camp i, per tant, l'aparició de la ikurriña a "Atotxa" per primera vegada des del final de la guerra. Tot i haver quedat visible als aficionats més propers a ell, el nostre "heroi" va aconseguir amagar la bandera i lliurar-se així de les represàlies que això li podia portar.
Potser les fonts d'avui no sóc d'especial credibilitat per al lector però, per a mi, res més proper i creïble que el relat del borratxo en qüestió i la confirmació del seu acompanyant en aquella tarda, ara sí, històrica.
Aquell dia, els aficionats congregats a "Atotxa", van tenir l'oportunitat de contemplar per primera vegada en dècades la bandera que representava el que molts consideraven el seu país : aquella ikurriña que durant molts anys havia estat causant de rius de sang, ara penjava de la mà de José Ángel Iribar i Inaxio Kortabarria, capitans dels dos equips que aleshores jugaven aquest històric partit. Finalment i per primera vegada a Donostia, el símbol dels bascos va ser mostrat sense que ningú rebés el càstig que hi corresponia. Però vet aquí la trampa. Uns anys abans i amb el dictador encara viu, la nostra bandera va tocar la gespa d'aquest mateix camp durant un partit de poca transcendència per a l'equip local i menys per a la història del franquisme, tot d'una manera còmica i absurda que contrastava amb la por que la població basca patia durant aquells anys.
Un jove amb tantes copes com eufòria a sobre, va atansar-se a la primera fila del ja desaparegut estadi donostiarra i, petita ikurriña a la mà inclosa, va tractar d'animar l'equip txuri-urdin que gaudia d'un bon moment esportiu. La proximitat de la grada amb la gespa i l'absència d'una tanca capaç de contenir un cos ple d'alcohol, va propiciar la caiguda del curiós gudari a una banda del camp i, per tant, l'aparició de la ikurriña a "Atotxa" per primera vegada des del final de la guerra. Tot i haver quedat visible als aficionats més propers a ell, el nostre "heroi" va aconseguir amagar la bandera i lliurar-se així de les represàlies que això li podia portar.
Potser les fonts d'avui no sóc d'especial credibilitat per al lector però, per a mi, res més proper i creïble que el relat del borratxo en qüestió i la confirmació del seu acompanyant en aquella tarda, ara sí, històrica.
2 comentaris:
Benvolguda gukgeuk,
Recordo la foto que inclous. Als diaris, i als diaris esportius. Feia nomès 15 dies que havia mort el dictador. I, en un acte de patriotisme exemplar, els dos grans equips bascos sortien al camp amb la ikurriña, la bandera basca.
Recordo, també, declaracions immediates del Fraga Iribarne, aleshores ministre d'interior (encara no havien passat els lamentables fets de la primavera seguent a Montejurra..), afirmant urbi et orbe que mai, mai, seria legalitzada la ikurriña.
Quantes tonteries es podrien estalviar molts.
Cin anys abans, però, el 1970, quan jo era ben jovenet, adolescent encara, em va colpir, em va impressionar, veure per la tele (TV1), en directe, mentre trametien uns partits de pilota o cistella, no ho recordo bé, la caiguda, a lo bonzo, cremant-se, del gudari Joseba Elosegui, a Donòstia, sobre el dictador Franco que presenciava el partit.
La tele ho va intentar amagar, però es va veure en directe, i em va colpir aquella imatge. El sacrifici, el gest patriòtic, d'un home ja gran, com Elosegui, per a fer saber a molta gent (els televidents, i els presents,) la repressió franquista contra el poble i la nació basca.
Impressionant. Allò em va deixar un impacte personal molt fort. Recordem que estavem al 1970.A punt de l'inici dels Judicis de Burgos. Per Barcelona, les primeres manifestacions, serioses, molts dies seguits, per la tarda i per la nit, en protesta pel judici de Burgos i per la dictadura. Gent de Le Monde per ací. Bé, es una altra història. Jovenet, però ho vaig veure de molt a prop.I fou una experiència ben positiva per a mi.
Joseba Elòsegui, un digníssim gudari, insuborable lluitador per les llibertats i per la independència basca.
Vaig quedar molt i molt impressionat, positivament, per aquell gest. Extraordinari. Agosarat però que fou molt rendible per a fer conèixer, a l'Estat, i, sobretot, a Europa, la lluita nacionalista basca contra la dictadura franquista espanyola.
Sempre el recordaré, aquell instant, en blanc i negre, a la tele no gaire gran que teniem a casa. Un diumenge pel migdia, poc abans de dinar, i el somriure còmplice, de satisfacció pel gest davant el dictador, del meu pare. Sense paraules però amb satisfacció pel "cop" donat a la imatge espanyola de la dictadura.
Perdona, benvolguda, però afegeixo la biografia de la wiquipedia en català del gudari Elosegui
Cordialment,
Andreu
____________
Joseba Elósegui Odriozola
De Viquipèdia
Joseba Elósegui Odriozola (Sant Sebastià, 1915 - 1990) fou un polític nacionalista basc. Va cursar estudis de professorat mercantil a Sant Sebastià i de Belles Arts a París, on fou comerciant. Militant del Partit Nacionalista Basc, durant la guerra civil espanyola, va ser capità de gudaris a l'Eusko Gudarostea, encarregat de la defensa de Gernika, i fou comandant de l'exèrcit republicà a Catalunya. Condemnat a mort en 1937, va ser bescanviat el 1938. En acabar la guerra es va exiliar a França i va prendre part activa en al Resistència francesa contra l'ocupació alemanya.
En acabar la guerra col·laborà amb la resistència interior passant gent per la frontera d'Iparralde. El 1946 fou detingut per penjar una ikurriña a la catedral del Bon Pastor de Donostia. Un cop alliberat, va exiliar-se a Iparralde, d'on va tornar el 1964. Va protagonitzar un acte públic de protesta contra el règim franquista pel procés de Burgos, calant-se foc davant Francisco Franco, en el frontó d'Anoeta de Sant Sebastià el 18 de setembre de 1970, pel que va ser condemnat a set anys de presó el 1972, però el 1975 fou indultat juntament amb els implicats en el cas Matesa.
Fou escollit senador per Guipúscoa a les eleccions generals espanyoles de 1979, 1982 i 1986. El 6 de juny 1984 va sostraure del Museu de l'Exèrcit de Madrid una ikurriña capturada a l'Eusko Gudarostea durant la guerra civil, fet pel que fou acusat de furt.[1]Quan esclatà la crisi en el PNB, fou un dels que es passà a Eusko Alkartasuna.
____________________
Joseba Elòsegui publicà un llibre autobiografic "Quiero morir por algo", el 1971 , impres i editat a Burdeus, mentre estava empressonat a les pressons franquistes.
Aixi ho ressumeix un informe posterior, molt posterior, dels serveis de presidència del govern espanyol:
"Un suceso en el Frontón Anoeta de San Sebastián también contribuiría a llamar la atención sobre el País Vasco. El día 19 de septiembre, y con motivo de la celebración de la apertura de los Campeonatos Mundiales de Pelota, un nacionalista vasco, Joseba Elósegui, prendió fuego a su ropa y se arrojó en llamas desde las gradas para protestar ante Franco, allí presente. La rápida intervención del servicio de seguridad impidió que Elósegui perdiese la vida y que nadie más resultase herido de gravedad.(2)"
veus com has d'obrir un bloc Andreu... jaja.
Bé, és una imatge la de Joseba Elosegi (Elósegui) molt poc coneguda, també aquí. A un escrit a l'altre bloc comentava això mateix i que si Elosegi hagués estat un militant de Batasuna ara la seva cara estaria penjada a cada carrer i a cada herriko taberna, en canvi l'únic que arribem a veure és a De Juana, ja veus que injusta és la vida. Sabies què Franco, ja a punt de morir, va recordar aquest home i va dir una cosa com "era un home molt valent aquell". Ves quina cosa..
Publica un comentari