--------------------Fig 1 --------------------------------- Fig 2 --------------------
El 2 de Març de 1974, dia de l'execució de Salvador Puig Antich, un rodamón polonès de 33 anys i de nom Heinz Chez patia a les 9.15 del matí les conseqüències del tristament famós garrote vil.
El delicte comés per Heinz Chez era haver matat, a sang freda i sense motiu aparent, un Guàrdia Civil al bar del càmping Cala d'Oques, al terme municipal de Vandellòs. Després d'haver disparat, va començar a caminar camp a través sense fer la impressió de voler fugir, donat el pas tranquil amb el que caminava, pel que va ser immediatament detingut per les forces de seguretat i condemnat a mort.
Quan la seva execució va ser publicada, el diari "El Caso" posava en portada la fotografia de Salvador Puig Antich i, a la seva esquerra, una altra fotografia que corresponia al rodamón polonès (fig 1). Tal i com la poc avançada tecnologia de la època deixava entreveure, aquella foto era un bast muntatge fet a partir d'una fotografia real (fig 2) que no es trobaria fins 30 anys després de la mort d'Heinz Chez.
Aquest muntatge va cridar la atenció del director i guionista Joan Dolç qui, ajudat per un grup d'investigadors, va trobar aquella fotografia original a la que li havien pintat complements per a donar-ne una imatge notablement empitjorada del delinqüent : un home brut, sense afaitar i sense pentinar, un rodamón al cap i a la fi. Increïblement, 30 anys després, l'investigador Raúl Riebenbauer va localitzar la família d'aquell misteriós rodamón que no era tal : es deia Georg Michael Welzel i era alemany. Tenia família i fills i havia fugit de la repressió comunista a l'Alemanya de l'est.
En aquella Espanya encara franquista l'interessava més aviat poc fer d'un alemany contrari als comunistes un assassí. Va ser per això que va crear per a ell una nova identitat volent fer creure a la societat que realment es tractava d'un comunista polonès. La seva família, que pensava havia mort a la frontera alemanya, va descobrir el lloc on descansava el seu pare tres dècades després : la fosa comú del cementiri municipal.
Com a curiositat, cal destacar també que Georg Welzel portava un tatuatge al canell que encara ningú ha aconseguit desxifrar : 77KS. És l'últim misteri que va envoltar aquest intrigant personatge.
Fonts : El silencio de Georg de Raúl Riebenbauer.
El 2 de Març de 1974, dia de l'execució de Salvador Puig Antich, un rodamón polonès de 33 anys i de nom Heinz Chez patia a les 9.15 del matí les conseqüències del tristament famós garrote vil.
El delicte comés per Heinz Chez era haver matat, a sang freda i sense motiu aparent, un Guàrdia Civil al bar del càmping Cala d'Oques, al terme municipal de Vandellòs. Després d'haver disparat, va començar a caminar camp a través sense fer la impressió de voler fugir, donat el pas tranquil amb el que caminava, pel que va ser immediatament detingut per les forces de seguretat i condemnat a mort.
Quan la seva execució va ser publicada, el diari "El Caso" posava en portada la fotografia de Salvador Puig Antich i, a la seva esquerra, una altra fotografia que corresponia al rodamón polonès (fig 1). Tal i com la poc avançada tecnologia de la època deixava entreveure, aquella foto era un bast muntatge fet a partir d'una fotografia real (fig 2) que no es trobaria fins 30 anys després de la mort d'Heinz Chez.
Aquest muntatge va cridar la atenció del director i guionista Joan Dolç qui, ajudat per un grup d'investigadors, va trobar aquella fotografia original a la que li havien pintat complements per a donar-ne una imatge notablement empitjorada del delinqüent : un home brut, sense afaitar i sense pentinar, un rodamón al cap i a la fi. Increïblement, 30 anys després, l'investigador Raúl Riebenbauer va localitzar la família d'aquell misteriós rodamón que no era tal : es deia Georg Michael Welzel i era alemany. Tenia família i fills i havia fugit de la repressió comunista a l'Alemanya de l'est.
En aquella Espanya encara franquista l'interessava més aviat poc fer d'un alemany contrari als comunistes un assassí. Va ser per això que va crear per a ell una nova identitat volent fer creure a la societat que realment es tractava d'un comunista polonès. La seva família, que pensava havia mort a la frontera alemanya, va descobrir el lloc on descansava el seu pare tres dècades després : la fosa comú del cementiri municipal.
Com a curiositat, cal destacar també que Georg Welzel portava un tatuatge al canell que encara ningú ha aconseguit desxifrar : 77KS. És l'últim misteri que va envoltar aquest intrigant personatge.
Fonts : El silencio de Georg de Raúl Riebenbauer.
3 comentaris:
L'enèsima patranya del règim. Aquesta no la coneixia. Molt interessant.
Salut i felicitats pel teu blog.
Certament, benvolguda Txelo, si el cas Puig Antich no s'hagues produit, molt possiblement en Heinz Chez no hauria mort el 1974.Però el règim franquista, restablert el dictador de la malaltia que va comportar un traspàs temporal de funcions de cap d'estat al aleshores princep JC, va vaoler demostrar que mantenia totes les seves caracterítiques.
El cas Puig Antich va ser un cas ben desgraciat. No era cap angelet, ni nacionalista, faltaria més, però la seva detenció, quan anava a una "cita" a l'eixample, per la policia secreta-política espanyola va acabar en tragèdia. Un jove inspector mort en un tiroteig, i amb fortíssims dubtes sobre l'autoria del tret que acabà amb la vida d'aquell policia. Fou en Puig Antich? Fou obra d'un altre policia durant l'intercanvi de trets? Sembla molt possible la segona versio. Però lògicament el règim dictatorial responsabilitzà l'anarquista català Puig Antich. Malgrat les protestes populars (reduides, reduides, de debó, res de comparable amb el que es va produir a BCN amb motiu del judici de Burgos), d'instàncies internacionals, de tot ordre i condició, el règim volia aplicar la pena de mort a Puig Antich. I buscà una parella, com fou el cas de Heinz Chez, per a "homologar a casos de comuns" la pena de mort de Puig Antich.
I aixi succei, com molt bé expliques.
Cordialment,
Andreu
Puig antich també va tindre la mala sort que mentres estava a presso va morir Carrero Blanco i això va accelerar tot.
Sempre he pensat que la dictadura franquista és unes de les maniobres més macabres de la història recent amb final "feliç", em sembla vergonyòs que un país com espanya , no condemni el franquisme i encara hi hagi veus poliques importants que giren la cara a la democràcia quan volen condemnar el franquisme.
També penso que s'ha sigut molt venevol amb tots el personatges franquistes que han continuat en actiu.
Al 82, podria haver set una bona epoca amb la democracia i els socialiestes instal-lats al poder , per començar a buscar culpalves,encara hi havia vius mots fascistes carnicers al exercit espanyol i politics en actiu, i no deixar que personatges com Fraga o Samaranch tingusisn aquesta rellevància (que moriran al poder més absolut de vells ) a dia d'avui, per dir uns exemples que hi ha moltissims.
Espanya està en deute amb les victimes i espanya està en deute amb catalunya , que va ser brutalment castigada a la guerra civil i durant el franquisme, no hem donat encara el descans etern al nostres morts.
Per cert he trobat que tens un bloc molt interessant, el ficaré al meu llistat, tenies ganes de llegir un bloc com el teu .
Salut i republica.
Publica un comentari