La guerra, tot i ser un període horrible, ens deixa històries inoblidables. Arriscant-me a que ecologistes de pell fina se'm fotin a sobre, explicaré la història d'una animal que va arribar a ser un dels herois de la II Guerra Mundial.
Quan l'any 1941 es va arribar a l'acord per a l'alliberament de presos polonesos, uns 40.000 militars es van trobar al mig de l'Àsia central sense saber quin rumb prendre. L'any 1942, Stalin va permetre que els supervivents d'aquell any fossin portats a Iràn, on serian acollits pels soldats britànics. En busca de la resta de tropes poloneses, van arribar a la frontera entre Irak i Iran i va ser a prop d'allà on van coincidir amb un nen. Veient que aquest no estava en bones condicions, el van alimentar i, entre tot això, van apreciar un cadell d'ós pard que apuntava d'entre la motxilla. El nen, encara que reticent a desfer-se de l'animal, el va acabar venent als britànics per un boli que es convertia en navalla.
Pensat que la guerra tocava el seu fi, britànics i polonesos van fer de l'ós mascota seva. Però no va ser així i el cadell es va anar fent adult. Per la seva part, Wojtek, el nom que l'hi van posar, va integrar-se a la seva nova família com si fos un més d'ells. I no és una manera de parlar : Wojtek va desenvolupar una afició a la cervesa pròpia dels soldats, dormia amb ells i, a les desfilades, caminava alçat tal i com ho demanava l'ocasió.
Quan els polonesos van haver d'embarcar cap a Itàlia amb els britànics, es van trobar que aquests no deixaven pujar animals a bord i, rebutjant des del començament la idea d'abandonar Wojtek a Egipte, van preparar tots els papers necessaris per a que el seu amic fos un soldat polonès amb totes les de la llei. I, lluny de defraudar els seus amics, va col·laborar amb els polonesos a Monte Cassino, portant material entre els estrets camins de roques.
Després de la guerra, els polonesos i britànics intentavan tornar a les seves cases i el comiat de Wojtek era ja inevitable. El 15 de novembre de 1963 "L'ós soldat" va morir a un zoo d'Edinburgh, enyorat dels moments que passava envoltat dels seus amics.
Ara com ara diverses escultures i plaques el recorden a Anglaterra i Escòcia. Jo només puc retre-li homenatge amb aquest escrit. Dzien’dobry.
Fonts : "www.curiosoperoinutil.com", "Hechos insólitos de la 2ª Guerra Mundial" (Jesús Hernández)
Quan l'any 1941 es va arribar a l'acord per a l'alliberament de presos polonesos, uns 40.000 militars es van trobar al mig de l'Àsia central sense saber quin rumb prendre. L'any 1942, Stalin va permetre que els supervivents d'aquell any fossin portats a Iràn, on serian acollits pels soldats britànics. En busca de la resta de tropes poloneses, van arribar a la frontera entre Irak i Iran i va ser a prop d'allà on van coincidir amb un nen. Veient que aquest no estava en bones condicions, el van alimentar i, entre tot això, van apreciar un cadell d'ós pard que apuntava d'entre la motxilla. El nen, encara que reticent a desfer-se de l'animal, el va acabar venent als britànics per un boli que es convertia en navalla.
Pensat que la guerra tocava el seu fi, britànics i polonesos van fer de l'ós mascota seva. Però no va ser així i el cadell es va anar fent adult. Per la seva part, Wojtek, el nom que l'hi van posar, va integrar-se a la seva nova família com si fos un més d'ells. I no és una manera de parlar : Wojtek va desenvolupar una afició a la cervesa pròpia dels soldats, dormia amb ells i, a les desfilades, caminava alçat tal i com ho demanava l'ocasió.
Quan els polonesos van haver d'embarcar cap a Itàlia amb els britànics, es van trobar que aquests no deixaven pujar animals a bord i, rebutjant des del començament la idea d'abandonar Wojtek a Egipte, van preparar tots els papers necessaris per a que el seu amic fos un soldat polonès amb totes les de la llei. I, lluny de defraudar els seus amics, va col·laborar amb els polonesos a Monte Cassino, portant material entre els estrets camins de roques.
Després de la guerra, els polonesos i britànics intentavan tornar a les seves cases i el comiat de Wojtek era ja inevitable. El 15 de novembre de 1963 "L'ós soldat" va morir a un zoo d'Edinburgh, enyorat dels moments que passava envoltat dels seus amics.
Ara com ara diverses escultures i plaques el recorden a Anglaterra i Escòcia. Jo només puc retre-li homenatge amb aquest escrit. Dzien’dobry.
Fonts : "www.curiosoperoinutil.com", "Hechos insólitos de la 2ª Guerra Mundial" (Jesús Hernández)
0 comentaris:
Publica un comentari