dijous 31 de juliol de 2008

Treblinka


"Treblinka no era un camp de concentració, Treblinka era una màquina de matar".

Aquesta màquina va començar a funcionar el 24 de juliol de 1942 a 38 kms al nord-oest de Polònia. Encara que el desenvolupament de la història ha fet d'Auschwitz símbol quasi únic de la tragèdia jueva, Treblinka va ser el més semblant que havia, aleshores, a l'infern. Era un dels camps de la "Operació Reinhard" , el que implicava un control proper per part del Führer i de la seva mà dreta, Heinrich Himmler, així com l'haver sigut dissenyat amb l'únic fi de l'extermini.

Entre el 22 de juliol de 1942 i el 3 d'octubre del mateix any, Treblinka va rebre 310.000 jueus des del
ghetto de Varsòvia. L'Unterschaführer Franz Suchomel explicava que "mentre cinc mil jueus arribaven a Treblinka, tres mil morien als vagons. Dels que baixaven del tren, la meitat eren morts i l'altra meitat bojos".

Una vegada al camp, les persones eren dividides en “Sonderkommandos” segons la feina que havien de portar a terme : n'hi havia que s'encarregaven de treure les dents d'or als morts, d'altres havien de ficar-los al forn... La quantitat de jueus que arribaven creixia a tal velocitat que, fins i tot alguns dies, havien d'esperar fora de la càmera de gas perquè no donaven a 'abast. Al setembre es van construir noves càmeres capaces d'exterminar 3.000 persones en dues hores. L'olor era apreciable a un radi de deu quilòmetres. Treblinka va ser operatiu fins al 19 d'octubre de 1943.

Recordo un documental on un nazi que va operar a Treblinka cantava una cançó que les SS obligaven a aprendre a cada un dels presoners:



Frei in die Welt geschaut
Marschieren Kolonnen zur Arbeit.
Für uns gibt es heute nur Treblinka,
Das unser Schicksal ist.

Wir hören auf den Ton des Kommandanten
Und folgen dann auf seinen Wink.
Wir gehen Schritt und Tritt zusammen für das,
Was die Pflicht von uns verlangt.

Die Arbeit soll hier alles bedeuten
Und auch Gehorsamkeit und Pflicht,
Bis das kleine Glück
Auch uns einmal winkt.



Quan l'oficial de les SS va acabar de cantar-la, es va dirigir al periodista i li va dir :"N'ha de prendre nota senyor, només vostè i jo en tot el món sabem aquesta cançó".

0 comentaris: