Durant la II Guerra Mundial l'ús de la psicologia va jugar un paper molt important. Mentre locutors de ràdio anglesos tractaven d'introduir la por en el cos dels soldats alemanys mitjançant irònics jocs de paraules, els holandesos van arribar al punt de llevar-se el barret a manera de reverència quan un semàfor es posava de color taronja, històricament lligat al país del qual se'n sentien part, mostrant així un menyspreu a l'ocupació alemanya que enfuria tremendament els nazis.
Com exemple d'aquesta psicologia convertida en arma implacable, hi ha la frase "Kilroy was here". Aquestes paraules apareixien sovint allà on els aliats havien posat els peus : tancs destrossats, cases, parets... És clar que una única persona no podia fer totes aquelles pintades, però la llegenda va créixer de tal manera que la visió d'aquelles lletres aconseguia que els soldats aliats es sentissin a terra amiga i que els homes del bàndol contrari tremolessin de por .
El mite va agafar tal magnitud que, una vegada acabada la guerra, el famós Kilroy era tota una estrella de la qual només se'n sabia el cognom. Va ser per això que un fabricant de cotxes va organitzar un concurs amb l'objectiu de trobar el verdader Kilroy, aquell que fes la pintada per primera vegada i, evidentment, pogués demostrar-ho. El curiós concurs va comptar amb una trentena de soldats de cognom idèntic, disposats tots a demostrar que eren ells els creadors originals de la llegenda, però finalment incapaços de fer-ho i aconseguir el cotxe del premi.
Quan tot apuntava a que mai posaríem cara al personatge, un treballador d'uns drassanes va aparèixer en escena : es deia Jim Kilroy i era l'encarregat de la supervisió de les plaques amb les que més tard es construïen els vaixells. Segons va explicar, una vegada revisada la placa, hi pintava una línia amb guix per diferenciar-la de les plaques encara sense revisar. L'escassa força del guix feia que dita línia s'esborrés i ell deixés de cobrar una placa en la que realment sí havia treballat. Per aquest motiu, va decidir fer-hi pintades imborrables amb la frase "Kilroy was here", que després els soldats trobaven a nombroses parts dels vaixells ja construïts. Així, els militars van propagar la curiosa "firma" per terra i el mite es va estendre fins fer guanyar al bo de Jim un cotxe que mai s'havia esperat.
Font principal : "Hechos insólitos de la 2ª Guerra Mundial" (Jesús Hernández)
Com exemple d'aquesta psicologia convertida en arma implacable, hi ha la frase "Kilroy was here". Aquestes paraules apareixien sovint allà on els aliats havien posat els peus : tancs destrossats, cases, parets... És clar que una única persona no podia fer totes aquelles pintades, però la llegenda va créixer de tal manera que la visió d'aquelles lletres aconseguia que els soldats aliats es sentissin a terra amiga i que els homes del bàndol contrari tremolessin de por .
El mite va agafar tal magnitud que, una vegada acabada la guerra, el famós Kilroy era tota una estrella de la qual només se'n sabia el cognom. Va ser per això que un fabricant de cotxes va organitzar un concurs amb l'objectiu de trobar el verdader Kilroy, aquell que fes la pintada per primera vegada i, evidentment, pogués demostrar-ho. El curiós concurs va comptar amb una trentena de soldats de cognom idèntic, disposats tots a demostrar que eren ells els creadors originals de la llegenda, però finalment incapaços de fer-ho i aconseguir el cotxe del premi.
Quan tot apuntava a que mai posaríem cara al personatge, un treballador d'uns drassanes va aparèixer en escena : es deia Jim Kilroy i era l'encarregat de la supervisió de les plaques amb les que més tard es construïen els vaixells. Segons va explicar, una vegada revisada la placa, hi pintava una línia amb guix per diferenciar-la de les plaques encara sense revisar. L'escassa força del guix feia que dita línia s'esborrés i ell deixés de cobrar una placa en la que realment sí havia treballat. Per aquest motiu, va decidir fer-hi pintades imborrables amb la frase "Kilroy was here", que després els soldats trobaven a nombroses parts dels vaixells ja construïts. Així, els militars van propagar la curiosa "firma" per terra i el mite es va estendre fins fer guanyar al bo de Jim un cotxe que mai s'havia esperat.
Font principal : "Hechos insólitos de la 2ª Guerra Mundial" (Jesús Hernández)
1 comentaris:
Molt bon article i molt bona història. Et felicito!
Publica un comentari