Com segurament ja sabreu, a Anglaterra, la posició del dits índex i cor de la manera que retrata la fotografia és una ofensa comparable al "fer botifarra" català.
Des de l'any 1.337 fins el 1.453 França i Anglaterra va lliurar una sèrie de batalles conegudes com "La guerra dels 100 anys", realment una guerra de 106 anys on 55 van ser anys de treva. Durant aquest conflicte el arquers anglesos van gaudir d'una merescuda fama, sent capaços de llençar fins a 12 fletxes en un sol minut amb els seus Longbows, arcs senzills i d'una única peça que aconseguien fer tremolar l'enemic només amb la seva presència. A la batalla de Crecy de 1.346 el arcs anglesos provocaven 1.542 baixes a França, mentre només 500 d'ells queien sota el poder francès.
Vist això, no era estranya la decisió presa pel francesos : quan un arquer anglès era capturat, se l'hi tallaven els dos dits amb els quals disparava el seu Longbow, intentant minar així la capacitat que el soldat disposava per a guanyar-se la vida i fent d'aquesta cruel "tradició" un càstig per tot el mal causat a França.
Les veus van donar a conèixer aquesta pràctica i es van estendre fins terres angleses. És per això que, una vegada al davant de l'enemic, els arquers anglesos ensenyaven els seus dos dits en una mena de "Jo sí els tinc i porto el meu Longbow" que l'exèrcit francès es prenia com una imperdonable ofensa.
Fonts principals : www.arcoyflecha.cl, "Club de tiro con arco", Viquipèdia.
Des de l'any 1.337 fins el 1.453 França i Anglaterra va lliurar una sèrie de batalles conegudes com "La guerra dels 100 anys", realment una guerra de 106 anys on 55 van ser anys de treva. Durant aquest conflicte el arquers anglesos van gaudir d'una merescuda fama, sent capaços de llençar fins a 12 fletxes en un sol minut amb els seus Longbows, arcs senzills i d'una única peça que aconseguien fer tremolar l'enemic només amb la seva presència. A la batalla de Crecy de 1.346 el arcs anglesos provocaven 1.542 baixes a França, mentre només 500 d'ells queien sota el poder francès.
Vist això, no era estranya la decisió presa pel francesos : quan un arquer anglès era capturat, se l'hi tallaven els dos dits amb els quals disparava el seu Longbow, intentant minar així la capacitat que el soldat disposava per a guanyar-se la vida i fent d'aquesta cruel "tradició" un càstig per tot el mal causat a França.
Les veus van donar a conèixer aquesta pràctica i es van estendre fins terres angleses. És per això que, una vegada al davant de l'enemic, els arquers anglesos ensenyaven els seus dos dits en una mena de "Jo sí els tinc i porto el meu Longbow" que l'exèrcit francès es prenia com una imperdonable ofensa.
Fonts principals : www.arcoyflecha.cl, "Club de tiro con arco", Viquipèdia.
3 comentaris:
De totes maneres, penso que als francesos els ofèn més el fer botifarra català que és idèntic al fer botifarra francès.
Sí, el cert és que ara amb això només s'ofenen els anglesos, tota una ironia!
Molt bona anècdota. No n'havia sentit a parlar mai, de l'origen d'aquest gest. Jo, la primera que vaig viure a Anglaterra no sabia res del gest aquest del "two fingers". Era en una parada de bus i uns nois ven passar i em van fer el gest. Jo els vaig trobar la mar de simpàtics i els vaig tornar la salutació. Santa innocència!
Publica un comentari