Terra natal de la mare de Serrat, Belchite és un municipi aragonès situat a escassos quilòmetres de la capital manya i tocant a Fuendetodos, lloc de naixement de Goya. La seva estratègica posició - entre d'altres factors - va fer que, a la Guerra Civil Espanyola, ambdós bàndols posessin els ulls sobre aquestes terres convertint-les en tràgicament famoses després de la "Batalla de Belchite" que s'hi va lliurar.
El 24 d'agost de 1937 les tropes republicanes es van decidir a entrar-hi provocant la mort d'uns 6.000 civils fins el 6 de setembre del mateix any, el que ens fa a la idea de la forta resistència que hi van trobar els homes del General Pozas per part d'un poble majoritàriament nacional.
Quasi mig segle després els periodistes s'afanaven a recollir els testimonis dels comptats supervivents d'aquella batalla : els republicans disparaven des de les balconades a tot home, dona o nen que passés pel davant, provocant així una por per la qual centenars de cadàvers s'amuntegaven al terra sense que ningú s'atrevís a recollir-los i enterrar-los. La falta de menjar també anava fent forat i, degut a la impossiblitat de caminar per terra al descobert, els habitants de Belchite van optar per fer túnels sota terra amb l'objectiu de comunicar els seus refugis amb el convent o l'església que podia oferir-los-hi un bocí de pa. Segons dits testimonis, nombroses persones mai van sortir d'aquells forats, havent estat violades i assassinades tant per nacionals com republicans. A la guerra, diuen, només hi ha dolents i pitjors.
Una vegada finalitzat el conflicte amb la victòria nacional, el General Franco i d'acord amb la decisió popular, va manar construir un Belchite nou a pocs mentre de l'antic, que es mantindria intacte com símbol de la resistència dels seus simpatitzants. La construcció del nou Belchite va ser obra d'uns 1.000 republicans obligats a treballar en condicions infrahumanes, sense quasi menjar i amb aigua bruta que volien fer passar per cafè. Alguns familiars d'aquests van traslladar-se al poble, que va ser inaugurat a l'any 1954, desconeixent la prohibició de tenir cap contacte amb els presos.
L'Ajuntament del municipi està situat a una plaça de nom "Generalísimo" i, a hores d'ara, el poble vell es manté quasi intacte, projectils i túnels inclosos, donant així testimoni dels efectes d'una guerra. Probablement d'anys posteriors a l'assolament del lloc, l'església de San Martín consta d'aquesta pintada carregada de mal i memòria i signada amb les inicials "N.B." :
El 24 d'agost de 1937 les tropes republicanes es van decidir a entrar-hi provocant la mort d'uns 6.000 civils fins el 6 de setembre del mateix any, el que ens fa a la idea de la forta resistència que hi van trobar els homes del General Pozas per part d'un poble majoritàriament nacional.
Quasi mig segle després els periodistes s'afanaven a recollir els testimonis dels comptats supervivents d'aquella batalla : els republicans disparaven des de les balconades a tot home, dona o nen que passés pel davant, provocant així una por per la qual centenars de cadàvers s'amuntegaven al terra sense que ningú s'atrevís a recollir-los i enterrar-los. La falta de menjar també anava fent forat i, degut a la impossiblitat de caminar per terra al descobert, els habitants de Belchite van optar per fer túnels sota terra amb l'objectiu de comunicar els seus refugis amb el convent o l'església que podia oferir-los-hi un bocí de pa. Segons dits testimonis, nombroses persones mai van sortir d'aquells forats, havent estat violades i assassinades tant per nacionals com republicans. A la guerra, diuen, només hi ha dolents i pitjors.
Una vegada finalitzat el conflicte amb la victòria nacional, el General Franco i d'acord amb la decisió popular, va manar construir un Belchite nou a pocs mentre de l'antic, que es mantindria intacte com símbol de la resistència dels seus simpatitzants. La construcció del nou Belchite va ser obra d'uns 1.000 republicans obligats a treballar en condicions infrahumanes, sense quasi menjar i amb aigua bruta que volien fer passar per cafè. Alguns familiars d'aquests van traslladar-se al poble, que va ser inaugurat a l'any 1954, desconeixent la prohibició de tenir cap contacte amb els presos.
L'Ajuntament del municipi està situat a una plaça de nom "Generalísimo" i, a hores d'ara, el poble vell es manté quasi intacte, projectils i túnels inclosos, donant així testimoni dels efectes d'una guerra. Probablement d'anys posteriors a l'assolament del lloc, l'església de San Martín consta d'aquesta pintada carregada de mal i memòria i signada amb les inicials "N.B." :
«Pueblo viejo de Belchite
ya no te rondan zagales
ya no se oirán las jotas
que cantaban nuestros padres»
ya no te rondan zagales
ya no se oirán las jotas
que cantaban nuestros padres»
Relativament a prop de Catalunya, és un lloc que recomano visitar.
Fonts principals : Ajuntament de Belchite, Viquipèdia, testimonis.
0 comentaris:
Publica un comentari